EL PROJECTE

LES SIRENES QUE CONSERVEN LA VEU:

violències i microviolències a l'entorn universitari

Directorxs: Raquel Suárez, Clara Machín i Carla Gallén
Gènere: el gènere és violència (documental)

Any: 2015

Per primera vegada s'impulsa des de la Universitat de Barcelona una iniciativa per a realitzar un projecte enfocat a tractar el tema de les violències de gènere dins la universitat.

Nosaltres abordem aquest projecte des de la perspectiva que comunicar-nos i fer-nos conscients de les violències que es creuen a diversos nivells en els espais universitaris és l'única manera de desactivar les estructures que sustenten aquestes violències. Problematitzar discursos inamovibles, qüestionar l'status quo, generar punts de debat, presentar idees diverses però complementàries i en definitiva fer present, palpable i, per tant, modelable, una realitat que sovint ens passa per alt, és l'única forma de reconstruir i replantejar la universitat des d'una perspectiva basada en el respecte, la no-violència i els feminismes actius.

És precisament des de la perspectiva dels feminismes i la resistència que recopilem un seguit de veus dissidents que transformen, des de petits i diversos àmbits d'acció, l'entorn universitari. I ho fem basant-nos en el que creiem el corpus central de l'acció contra les violències de gènere: com fer-nos conscients que el llenguatge i les estructures físiques i simbòliques generen discursos de poder i submissió que es perpetuen a través de l'ús institucional però també personal i la despolitització sistemàtica dels espais d'acció a través dels que podem activar la resistència.

ELS CARTELLS

Per donar difusió al documental hem decidit dissenyar una sèrie de cartells dedicats a cadascun dels temes que hi tractem: en cada cartell hi ha una frase acompanyada d'un dibuix i un codi QR que al ser escanejat amb el mòbil redirigeix automàticament al fragment del documental amb el qual està relacionat.

Creiem que la millor forma de despertar l'interès en les persones és utilitzar missatges que interpel·lin directament al subjecte: mitjançant frases, imatges visualment impactants i una disposició estratègica dels cartells (integrats en l'espai i no només això, sinó en relació amb aquest) aconseguim captar l'atenció de l'espectador i encara més, incitar-lo a emprendre l'acció d'interactuar amb el cartell. Amb aquesta interacció s'aconsegueix que l'espectador prengui un rol actiu, amb el qual passa a formar part implícitament del mateix projecte, i per tant a prendre part implícitament en el procés de conscienciació sobre aquestes microviolències que toxs sofrim a diari.